09 gen.

Casar-se o fer-se parella de fet. Quines són les diferències?

La jurisprudència del Tribunal Suprem, en línia amb el Tribunal Constitucional, ha precisat que la unió de fet (sempre i quan s'hagi inscrit en el Registre de Parelles de fet) és una institució diferent de la de matrmioni, encara que ambdues caiguin en l'àmbit del Dret de Familia. Així, avui venim a explicar-vos les diferències d'aquests dos processos en diferents àmbits:

PEL QUE FA A REQUISITS:

Per a contraure matrimoni és necessari acreditar la capacitat matrimonial (article 45 del Codi Civil) i expressar el consentiment davant l'autoritat competent i dos testimonis, per a obtenir l'acta que certifica la unió que s'inscriurà al Registre Civil.

Per fer-se parella de fet, també són necessaris dos testimonis i s'inscriurà la unió en el Registre de Parelles de Fet de la comunitat autònoma corresponent. Aquesta unió pot constituir-se formalment de dues formes:

  • mitjançant una escriptura notarial
  • Inscrivint-se en un registre de parelles de fet, per al que s'exigeix un període de convivència mínim i variable segons la regulació autonòmica que s'apliqui (en alguns llocs no s'exigeix si, per exemple, es tenen fills en comú).

No podran contreure matrimoni ni formar parella de fet menors d'edat no emancipats, persones lligades per vincle matrimonial previ i no dissolt judicialment o parents col·laterals per consanguinitat fins a 3r grau.

PEL QUE FA AL RÈGIM ECONÒMIC:

Els matrimonis poden optar per separació de béns (règim de béns en el que cadascú dels cònjuges conserva els seus béns propis, utilitzant-los i administrant-los sense intervenció de l'altre), societat de guanys (règim econòmic pel qual es fan comuns pels cònjuges els guanys o beneficis obtinguts indistintament per qualsevol d'ells i que seran distribuïts al 50% al dissoldre's la societat de guanys) o règim de participació (és a dir, podrà pactar-se una participació diferent que no sigui la meitat, però haurà de regir per igual i en la mateixa proporció respecte d'ambdós patrimonis i en favor dels dos cònjuges).

Les parelles de fet han d'acudir necessàriament davant una Notaria per atorgar en escriptura les bases del seu règim econòmic i fixar els pactes. Si no ho fan, mai podran validar un règim econòmic matrimonial amb independència dels anys de convivència i l'existència de fills.

DISSOLUCIÓ DE LA PARELLA:

El matrimoni es dona per acabat quan un dels cònjuges mor o, després de tramitar un procés de separació o divorci.

En el cas de parella de fet, es dona per terminada per la mort d'un dels dos cònjuges, de comú acord (només és necessari notificar-ho al Registre) o per decisió d'un dels membres.

FILLS EN COMÚ:

En el cas de ruptura, les mesures són pràcticament les mateixes, ja que prima el principi d'igualtat i protecció a la família, no resultant mai perjudicats els fills a causa de la situació parental. En el que respecta al matrimoni, les mesures es fixen en un procés de separació o divorci. En els dos casos s'ha de subscriure un Conveni Regulador que ha de ser aprovat per un jutge, o a través d'un procés contenciós si les parts no arriben a un acord.

PENSIÓ COMPENSATÒRIA:

En el cas del matrimoni, el cònjuge que no disposi d'ingressos per no haver treballat durant el matrimoni podrà sol·licitar la pensió compensatòria en el procés de separació o divorci.

En el cas de parella de fet, no es podrà sol·licitar la pensió compensatòria en el procés de mesures paternofilials, sinó que s'haurà de portar a terme un procés civil ordinari específic, diferent, més llarg i més complex.

PENSIÓ DE VIUDETAT:

En el cas de matrimoni, els cònjuges tenen dret a aquesta, independentment dels anys que portin casats o dels ingressos del cònjuge vidu.

En les parelles de fet, per cobrar la pensió hi ha d'haver acumulat dos anys com a parella de fet abans de la mort d'un dels cònjuges i haver conviscut durant els cinc anys previs. A més, el cònjuge viu ha de demostrar que els seus ingressos no superen el límit fixat per cada comunitat autònoma.

FINALMENT... PERMISOS RETRIBUTIUS:

Quan una persona es casa té dret a quinze dies de permís retribuït. En canvi, en el cas de parella de fet, no existeix tal dret.

Esperem que aquesta informació hagi estat d'utilitat. Si t'ha quedat algun dubte, contacta amb nosaltres!