Novetats i notícies del sector

Assessors i consultors des de 1979

Blog

Podem impugnar la plusvàlua municipal?

30/05/2017

Podem impugnar la plusvàlua municipal?

El Tribunal Constitucional en una recent sentència (STC del 16 de febrer del 2017) ha revolucionat la interpretació d’aquest impost, declarant inconstitucionals alguns preceptes. I això per què? Ara ho veurem.

En primer lloc, què és l’impost de la plusvàlua? Es tracta d’un impost sobre l’increment del valor dels béns immobles de naturalesa urbana, i que abans o després, tothom (venedor) es troba o topa amb ell. Per tant, el fet imposable d’aquest impost és l’increment real ( i és important ressaltar la paraula real) del valor dels terrenys urbans en el moment de la seva transmissió.

Per exemple, quan venem la nostra casa, a ulls del legislador, s’ha produït un increment del valor de la pròpia casa, donant per fet que la comprem per X i la venem per un preu superior Y. Aquest suposat increment en el nostre patrimoni és lo que l’impost de la plusvàlua municipal persegueix i que sense justificació tracta a tots per igual. És a dir, tant és si havies venut per menys del valor inicial, a l’hora de tributar es tractava sempre d’un increment, sense entrar a valorar, si aquesta operació havia causat pèrdues o guanys.

I com calculava l’administració aquest import? Analitzava la diferència entre el preu                  d’ adquisició i posterior de venda i realitzava un estudi de l’evolució del mercat immobiliari per justificar si hi havia una revaloració de l’immoble? Doncs no. Simplement, s’acudia al valor cadastral del bé en el moment de la transmissió  i sobre aquest valor s’aplicava un coeficient automàtic. Tot això en funció dels anys transcorreguts des de l’adquisició fins a la seva venda.

Què ha succeït? El legislador no va pensar en el seu moment, a l’hora de regular l’impost i la seva aplicació, en què succeiria si arran d’una crisi immobiliària els béns immobles caiguessin en picat a mínims històrics i paral·lelament els valors cadastrals no fossin actualitzats segons la devaluació del mercat immobiliari de tal manera que aquests eren més elevats que el preu real del mercat. Això ha portat situacions de persones que s’han vist obligades a vendre el seu pis o casa per un preu molt inferior a l’adquirit en el seu moment. I encara que poguessin demostrar que la venda els hi causava un dany patrimonial o pèrdua, han hagut de satisfer i liquidar igualment la plusvàlua municipal, ja que a ulls de l’administració tota venda implicava sempre un benefici o guany.

Un cop al corrent del motiu de fons pel qual el Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Donostia va plantejar la qüestió de la inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional en relació a la plusvàlua municipal (regulada en aquest cas concret per la Norma Foral 16/1989 del 5 de juliol de l’Impost sobre l’Increment del Valor de Terrenys de Naturalesa Urbana en el Territori Històric  de Guipúscoa), entrarem a analitzar el que podem esperar a partir de l’aplicació de la sentència del Tribunal Constitucional i com ens hem de preparar.

 

 

El Tribunal Constitucional, a la citada sentència i a mode d’introducció considera que la plusvàlua municipal pot arribar a ser contrària al principi de capacitat econòmica regulat a l’article 31.1 de la Constitució Espanyola per considerar que la forma de calcular l’import de la plusvàlua municipal (a través de valors cadastrals rígids, taules automàtiques i coeficients), és totalment aliè a la realitat dels valors actuals de mercat en el moment de produir-se la transmissió del bé. Tant si és pèrdua com guany, l’administrat ha de liquidar l’impost creant-se així situacions verdaderament injustes.  

Per tant, el Tribunal Constitucional manté que hem de diferenciar entre la persona que es beneficia amb el tràfic immobiliari, de qui a conseqüència de la caiguda del preu del valor del seu bé, s’empobreix i pateix una pèrdua en el moment de vendre o transmetre l’immoble.

Per tant, es possible recórrer? Sí, sempre que es pugui acreditar que s’ha patit una pèrdua patrimonial amb la transmissió del bé i no un benefici.

La pròpia sentència ho deixa ben clar: “(...)l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys no és, amb caràcter general, contrari al text constitucional, en la seva configuració actual. Ho és únicament en aquells suposats en els que se sotmet a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, és a dir, aquelles que no presenten un augment del terreny en ell moment de la transmissió (...)”.

Així, davant de situacions de pèrdua de valor en la transmissió del bé immoble, no hem d’entendre que s’ha realitzat o perfeccionat el fet imposable que legitima  l’aplicació de l’impost, i per tant no ha d’haver-hi l’obligació  de la seva liquidació i pagament per a l’administrat.

Per tant, el subjecte passiu gravat per la plusvàlua, és a dir, el ciutadà-administrat que ven o transmet un bé immoble  i pugui acreditar la pèrdua patrimonial que li ha ocasionat la transmissió, podrà impugnar l’impost.

Com? Hi ha diferents maneres. Tanmateix, hem d’esperar l’oposició de l’administració durant tot el procés i haurem de tenir grans dosis de paciència.

En primer lloc, en el cas que sigui el venedor el que presenti voluntàriament la seva autoliquidació de l’impost, haurà d’al·legar la no-subjecció al mateix, acreditant documentalment la pèrdua patrimonial. En aquest cas (modalitat d’autoliquidació) entenem que també podrà impugnar i reclamar la devolució d’ingressos indeguts per aquells venedors que ja hagin liquidat l’impost en la modalitat d’autoliquidació sempre i quan ho facin dins del termini de quatre anys a comptar a partir de la data de liquidació.

També pot succeir que sigui la pròpia administració qui notifiqui la liquidació de l’impost. En aquest cas, la via per recórrer serà mitjançant la impugnació directa en el termini d’un mes a partir de la notificació de liquidació per part de l’administració.

Ara faltarà veure com reben les administracions públiques l’allau d’impugnacions que s’espera rebre de les plusvàlues municipals, de com s’acredita la pèrdua o benefici “real” en la transmissió i per tant si es produeixen o no “situacions inexpressives de capacitat econòmica”, qui pot acollir-se a ella... 

‹ Tornar al llistat

Categories